CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un bloc on es publiquen algunes de les decisions i anècdotes més simpàtiques (per dir-ho d'algua manera) de persones que estan en càrrecs de responsabilitat en empreses. Només es publicaran casos reals i contrastats.
Presentació del bloc MBA
Aquest bloc pretén mostrar que el sistema de funcionament de les empreses no és com diuen: NO premia la inteligència, NO persegueix la creativitat i la innovació, NO fomenta l'esperit crític, NO vol ni sentir a parlar de racionalitat, NO promociona l'esforç...NO busca crear riquesa per la societat.
Per contra: Premia l'estupidesa, persegueix la perpetuació al poder dels de sempre, fomenta l'esperit submís, accepta la superstició com a criteri, promociona l'estancament...busca crear riquesa pels de sempre (propietaris i alts càrrecs, generalment molt propers als propietaris).
S'aniran publicant històries, conegudes de primera mà o que ens han explicat companys de confiança, que reflexen l'estupidesa, la falta de rigor, la manca d'intel·ligència instrumental ni de cap mena, la baixa talla moral, l'alt grau d'incompetència de gran nombre de persones que avui ocupen càrrecs rellevants en empreses, grans, mitjanes o petites, càrrecs que normalment co
mencen per "Cap de..." o "Director de..."....o cada cop més que acaben per "...Manager".
Per respecte tant a les fonts com als propis al·ludits i les empreses, no es publicaran noms.
La hipòtesi de treball és que la majoria de gent que ha arribat a un d'aquests càrrecs -hi ha forces i honroses excepcions- hi ha arribat per que durant la seva vida laboral han dedicat el gairebé tots els seus esforços a aconseguir un títol sota el seu nom a una targeta i evidentment a mantenir-lo. El problema és que fent això, no els ha restat massa temps ni forces per aplicar allò que van aprendre a escola, si és que hi van aprendre gran cosa, i finalment ho han oblidat i es troben en una situació en la que tot els va gran, però com que en el fons ja tenen el que volien (un càrrec), ja els està bé, són uns "triumfadors".
És curiós, tota la vida lluitant per accedir a un càrrec de responsabilitat, i quan la tenen -la responsabilitat- no la utilitzen, per que si ho fessin, la majoria hauria de dimitir, o sigui han lluitat per una cosa que si es fes servir, els faria perdre-la.
Per contra: Premia l'estupidesa, persegueix la perpetuació al poder dels de sempre, fomenta l'esperit submís, accepta la superstició com a criteri, promociona l'estancament...busca crear riquesa pels de sempre (propietaris i alts càrrecs, generalment molt propers als propietaris).
S'aniran publicant històries, conegudes de primera mà o que ens han explicat companys de confiança, que reflexen l'estupidesa, la falta de rigor, la manca d'intel·ligència instrumental ni de cap mena, la baixa talla moral, l'alt grau d'incompetència de gran nombre de persones que avui ocupen càrrecs rellevants en empreses, grans, mitjanes o petites, càrrecs que normalment co
mencen per "Cap de..." o "Director de..."....o cada cop més que acaben per "...Manager".
Per respecte tant a les fonts com als propis al·ludits i les empreses, no es publicaran noms.
La hipòtesi de treball és que la majoria de gent que ha arribat a un d'aquests càrrecs -hi ha forces i honroses excepcions- hi ha arribat per que durant la seva vida laboral han dedicat el gairebé tots els seus esforços a aconseguir un títol sota el seu nom a una targeta i evidentment a mantenir-lo. El problema és que fent això, no els ha restat massa temps ni forces per aplicar allò que van aprendre a escola, si és que hi van aprendre gran cosa, i finalment ho han oblidat i es troben en una situació en la que tot els va gran, però com que en el fons ja tenen el que volien (un càrrec), ja els està bé, són uns "triumfadors".
És curiós, tota la vida lluitant per accedir a un càrrec de responsabilitat, i quan la tenen -la responsabilitat- no la utilitzen, per que si ho fessin, la majoria hauria de dimitir, o sigui han lluitat per una cosa que si es fes servir, els faria perdre-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada